Una escola identificada en valors cristians ha de donar una formació humana fidel a aquests valors, que s'han d'intregar tant en l'àmbit acadèmic de manera clara com en la formació humana. I l'educació afectiva i sexual de l'adolescent també ha d'incorporar aquests valors cristians i evangèlics fonamentats en l'amor i el respecte a l'altre.
En aquest sentit, l'edat adolescent, que recorre els cursos de l'Educació Secundària, és una explosió neuronal i hormonal de contrastos, extrems i radicalismes que l'educador ha de saber acompanyar, orientar i potenciar per al creixement de l'alumne, del fill, de l'adolescent en definitiva. Una potenciació que li permeti generar ocasions d'aprenentatge oportuns i òptims.
En altres articles comentarem diferents esferes de l'adolescència on la formació humana ha d'anar tenint un espai destacable, i en especial l'educació de l'espiritualitat, tal i com he afrontat en un anterior text d'aquest blog. Avui, però, em proposo compartir amb el lector/a el que considero que és clau en la formació afectiva i sexual de l'adolescent, i el que pot esdevenir un conjunt de recomanacions que ens poden ajudar a acompanyar els processos.
D'entrada, cal tenir en compte que l'educació dels fills té en la franja dels 0 als 8 anys un espai de temps de luxe per a educar de manera definitiva diferents i importants aspectes que l'infant interioritzarà de manera natural. Fora d'aquesta etapa diríem que "arribem tard" i tot es redueix a la reeducació que sovint és feixuga, difícil i, a més, a vegades no resolutiva.
Pel que fa a l'educació afectivo-sexual, és obvi que no podrem començar a educar certes qüestions amb 6 anys, quan potser són elements que sorgeixen als 14 o als 16. S'entén. Però sí que és veritat que els valors com ara el respecte, l'hàbit de comunicar dubtes, d'anar posicionant-se, de no deixar-se fàcilment influir per l'altre, de compartir amb pares o germans les vivències i els reptes personals i col·lectius, i l'assimilar uns comportaments mínims d'actitud envers un mateix, els pares, la família, els amics i la societat, sí que hauríen d'haver-se interioritzat suficientment segons l'edat infantil de la franja inicial que citàvem. Pel contrari, quan calgui entrar en qüestions molt més de fons, ens serà realment difícil mantenir uns "mínims" d'actitud a partir dels què poder dialogar i educar millor.
En l'etapa adolescent es dóna, amb naturalitat, l'atracció dels joves entre sí. Aquest atractiu es manifesta de manera clara i general en que són gregaris, es mouen en grups d'amics, i les amistats són cada vegada més importants fins a igualar, i en certs casos superar, la influència i importància que els pares tenen en l'educació i la referència dels fills.
Hi ha casos en què comença l'atracció física i, per tant, també sexual entre ells, motivat en bona part per una activitat hormonal elevada, pròpia de l'edat. Una edat en què físicament podrien estar preparats per a mantenir relacions sexuals plenes i, fins i tot, tenir fills, però en canvi ni culturalment ni psicològica estan en disposició d'afrontar-ho de manera sana, madura i recomanable.
Si bé físicament estan a punt tal com dèiem, però psicològicament és prematur, en canvi la societat indueix a les primeres experiències massa aviat, fomentant la promiscuitat, la banalització del sexe i les relacions poc profundes i esporàdiques. Quan dic "societat" em refereixo als mitjans de comunicació de masses, a la publicitat, als hàbits de comportament relativistes i a una concepció de les relacions socials extrema i poc racional, al què s'afegeix la poca exigència moral que es van proposant i aprovant en diferents contextos públics.
D'altra banda, és aquesta mateixa societat mancada de valors i moral perquè s'ha capficat en l'espiral postmoderna, que després busca en la sensibleria i el sentimentalisme superficial i en les referències d'autoajuda, una necessitat emocional i fins i tot moral fonamental que ha volgut bandejar i despreciar.
Quan un alumne o un fill/a està desorientat sol ser perquè no sap si ha de mantenir una relació amb un estil o un altre, perquè no té una clara comunicació amb els pares, perquè la influència és excessiva d'uns "amics" que potser no ha sabut escollir prou bé. El perill és, en aquests moments, no trobar el pont que l'ajudi a discernir i reflexionar, i caure en la percepció que pot esvaïr els dubtes afrontant sense reflexionar-hi. Buscarà ajut només si ha trobat espais de comunicació sincera, transparent, no jutjadora, i en confiança, amb l'adult. Per la qual cosa, és important teixir aquests lligams amb aquests valors i, sobretot, no jutjar mai els comportaments de manera definitiva ni menys encara despreciativa; però aquest procés ha de venir des de petit... Si arribem a temps, l'objectiu serà més acompanyar-lo en el que més l'ajudi al seu creixement personal i a l'aprenentatge de la seva llibertat i dels seus propis límits.
A vegades hi ha alumnes que, en el seu afany de comunicar-se i de preguntar, ens fan "preguntes trampes" de l'estil de: "i quan puc començar a mantenir relacions sexuals?". No és tant important el quan com el com i amb el qui i, sobretot, en quines condicions de maduresa personal i de respecte envers l'altre. Un cop hem respost aquestes últimes qüestions, molt més de fons i que toquen de cara la maduresa de l'adolescent, podríem entrar a valorar "una data"..., encara que això sempre ha de ser secundari d'abordar, ja que si tenen clars els valors la data ja la saben posar ells mateixos sense preguntar; i segur que encerten en el millor moment de la vida.
Heus aquí un element fonamental: la sexualitat s'ha de viure, i tant!, però amb l'afectivitat davant. I aquí és un una escola amb valors cristians ha d'ajudar l'alumne a interioritzar i assimilar que és primer l'afectivitat que la sexualitat. I si certament, els nostres alumnes tenen clars els conceptes i continguts relatius a l'afectivitat, podem estar tranquils que en relació a la sexualitat sabran obrar bé, en el moment que toqui, amb la maduresa perinent, i de la manera més digna.
És important que en el procés de maduració que els adolescents duen a terme en tots els àmbits de la seva persona, tinguin sempre l'accés a un adult que els pugui orientar des del respecte als seus dubtes, als seus errors i fins i tot als seus defectes. La confiança d'un pare/mare, d'un tutor/a, d'un padrí/na..., és clau per tal que tot adolescent que en algun moment es trobi amb l'interrogant que sigui, pugui accedir a buscar consell i ajut sense embuts. Si no hem aconseguit rodejar el nostre fill de figures adultes que l'ajudin tant en l'exemple que donin com també en els valors que tenen, després ens serà difícil influir sobre ells i acompanyar-los, i ens passarem la vida combatent les males "influències"...
Finalment, un darrer apunt: és important no viure amb dramatisme tot allò que es relacioni amb la sexualitat de l'adolescent. Prou que la societat els ho posa difícil! Les seves pors, els seus excessos, i els seus dubtes i errors, són si fa no fa els mateixos que teníem nosaltres a la seva edat, només que en un context que evidentment i inevitablement és diferent. Però el fons de l'adolescent és el mateix. Recordem, per tant, a vegades com vam viure certes coses per no traumar-los o silenciar-los o aïllar-los.
Com tot, també la sexualitat s'ha de descobrir i s'ha d'aprendre a viure. Talment com tenim ganivets i altres coberts a casa i no els treiem de la cuina per por a que es tallin uns a altres, sinó que els ensenyem a fer-los servir quan i com toca, també amb la sexualitat i tot els altres àmbits de la vida de l'adolescent hem de saber ensenyar-los a viure-ho. I un aprenentatge fet des de la serenor i la transparència és el millor condicionant per a assimilar-ho per sempre.
I no oblidem una darrera cosa: Déu va voler que els éssers humans fóssim éssers sexuats, i que des de la sexualitat es trobessin camins d'amor i d'entrega mútua. Què menys que recordar-ho també quan parlem d'aquesta qüestió als nostres fills, amb la tranquil·litat i naturalitat amb la què cal afrontar tot allò que és Creació. I no oblidem que és justament mitjançant una sexualitat madura i autèntica, on l'afectivitat té el seu segell identificador, que les persones esdevenim una part important del Creador, justament creant nova vida. Així doncs, l'afectivitat i la sexualitat en l'adolescent és la primera passa per a contribuir a la Creació com només Déu ens ha concedit de fer-ho als éssers humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada