Cada vegada que sento que el món adult parla del jovent amb desesperança i negativitat, m’hi mostro enègicament en desacord. Els joves són el millor que tenim, sobretot perquè als adults ens queda cada any menys marge d’actuació mentre ells el guanyen any rere any.
Els joves són clarament el futur en viu; són, en molts aspectes, la raó de la nostra existència com a educadors; són la nostra obra més preuada tant individualment com col·lectiva; són el nostre impuls i la nostra esperança. Acusar-los de que són la perdició del futur és, com a mínim, un gran error, a banda d'una gran injustícia. Al cap i a la fí, els nostres joves són producte de la nostra societat, la qual s’ha erigit a base dels valors que millor o pitjor hem volgut imprimir els adults i, en conseqüència, la societat de la què són producte és una elaboració dels mateixos adults (no dels joves). Aquest és un element que cal no confondre i que és substancial.
Però, a més, els joves i en especial els adolescents, són esbojarrats de mena, miops en els seus raonaments i segurament també són mancats de matisos i plens de radicalismes; com haurien de ser sinó? Aquests atributs, no obstant, són beneficiosos a la llarga i esdevenen productius en sí mateixos; no oblidem que tots els adults sans hem passat per aquesta etapa d’esborrajament pròpia per a aprendre a centrar-nos. Jutjar una part del procés sense entendre l’evolució de tot ell i la maduració final, és un raonament tant parcial com el que a vegades s’acusa als joves que fan.
Als joves, que inevitablement són el futur (els adults només som el present), tenen una vitalitat que a vegades els supera però l’adult ha d’aconseguir potenciar-la al temps que ha de saber esperar amb sana esperança. Un savi va dir un dia: “educar és donar valors i donar valors, i finalment confiar”. No ens queda gaire més que seguir donant valors profunds, cabdals, des de l'exemple i la passió, i després confiar al màxim en allò que els joves són capaços de treure d'ells mateixos per a créixer i madurar i, al final, sentir la plenitud de la vida en ells mateixos. Els joves són el millor i cal dir-ho, i defensar-los, si no volem caure en la traició de la nostra pròpia joventut.
