La segona victòria en la Lliga espanyola de futbol del F.C.Barcelona en aquest juny de 2010 no dóna lloc a dubtes: l'estil del Barça, l'estil del seu entrenador Josep Guardiola, està clar i consolidat, i pot elevar-se a la categoria de concepte: "Guardiolejar"; i, el que és més important, té un gran sentit pedagògic.
Guardiolejar és prioritzar els valors humans de cada membre d'un equip i de l'equip sencer, per davant de victòries o derrotes que a vegades depenen només de la sort en un partit, del grau de concentració d'algun dels jugadors, o bé del nivell d'encert d'algun àrbitre. Guardiola goleja quan lidera un grup en el què els seus jugadors, i els espectadors, gaudeixen de la seva feina independentment dels imponderables que afectin als seus resultats. Guardiolejar és saber guanyar amb humilitat com va passar durant tota la temporada anterior amb 7 triomfs, i és també saber perdre amb serenitat com va succeir amb la semifinal de la Copa d'Europa el passat mes de maig.
Guardiola va començar la temporada que ara acaba reconeixent que no podia prometre títols, però sí que garantiria treball i treball per part d'ell i els seus. De fet és l'únic i més important a què tot estudiant pot compormetre's: estudi i estudi, i aleshores les notes ja no ho són tot. I Guardiola ho ha complert una vegada més.
Avui, perdre la Copa d'Europa no ha estat un drama ni tampoc ha erosionat ni un xic el Barça, perquè s'ha guanyat un estil i un model que permet gaudir sense necessitar més, i demostra que s'ha posat tot l'esforç en la feina i l'espectacle; ja les victòries de títols no és la prioritat absoluta, perquè la regularitat i l'esforç han estat els valors que més s'han agraït. En l'estudi passa el mateix!
Avui, l'estil de lideratge i de saber fer de Josep Guardiola pot aplicar-se a la pròpia vida, a la vida familiar, a la coordinació de grups, al camp acadèmic, a la gestió empresarial, a la direcció política, i a tants altres àmbits. La raó és que el model i el concepte "guardiolejar" ja és universal, perquè apel·la a valors humans. I quan és l'esforç, el treball ben fet, la reponsabilitat davant tot el grup, i el voler aprendre dia a dia i deixar-se guiar, ni un sol títol guanyat dóna la glòria, ni una sola pèrdua d'un títol per més important que sigui com la "Champions League" és definitiu de res.
Quan ho aplicarem al món educatiu? Quan veuran els alumnes que el més important és aprendre dia a dia, tornar-se a aixecar quan es cau (i no pretendre romandre sempre drets), buscar el gaudi en l'estudi i l'esforç per fer la feina ben feta i no preocupar-se per l'adversari (l'assignatura, el professor/a, l'examen de torn...) o bé per les notes que finalment s'obtenen? Si s'ha fet la feina ben feta, les notes ja estan posades..., no ho oblidem.
Guardiola ha passats a ser un líder objecte d'atracció de joves i famílies, i és bo explotar també tot el sentit educatiu que aporta la seva feina, el seu tarannà, el seu compromís i la seva tenacitat. Fins i tot un anunci publicitari ha estat molt lloat per haver copsat tant bé el que Guardiola i el seu equip han aportat a l'esport i a la societat en general. No estaven només per títols (les notes), sinó per la feina i l'espectacle (l'estudi i el gaudi aprenent).
Aquesta és una nova manera de "golejar" que molts esperàvem de fa temps de l'esport rei.
Felicitats, Pep!
