Els Centre de la Companyia tenen un orígen comú: procedeixen no només de la convergència històriaca en el passat; també han rebut una herència originària que en les seves línies mestres conserva el seu vigor en l'actualitat. Es l'aportació pròpia a la societat actual i el compromís de servei eclesial.
En la vida de S.Ignasi hi ha una radical voluntat pedagògica, des que experimenta a Déu compromès en Crist amb cada ésser humà; el contempla i segueix en el món i en els altres. Res d'humà pot excloure's com a profà. La reflexió sobre el seu pelegrinatge interior li va fer adonar-se de que el servei tota a Déu i al món exigeix una pesrona interiorment lliure. Ajudar als altres és oferir-los el mateix camí cap a la llibertat interior; suscitar l'experiència de l'alliberament.
La vivència de Sant Ignasi porta l'impuls radical de comunicació i servei. Aviat sorgeix en torn a ell un grup de companys que responen participativament en la mateixa crida de fer a Déu present en la seva vida i ajudar als altres. La resposta radical de S.Ignasi reclama discerniment pràctic; i no té sentit si no es realitza en i per a l'Església en el seu servei a les necessitats de tots els homes.
Quan Sant Ignasi i els seus companys van fundar la Companyia, ben aviat se'ls va fer evident l'efectivitat de l'educació com a instrument apostòlic. A la mort de S.Ignasi ja existien nombrosos Centres, i la funció pedagògica és constant des del primer pas de la missió de la Companyia de Jesús.
La importància de l'educació és la mateixa, si bé més encara, com a procés per a aconseguir homes que es medeixin per la seva llibertat interior per a servir. Educar és cooperar amb Déu en la formació de persones per als altres, conscients de sí mateixes i del món que els envolta, i compromeses en la tasca de transformació cap a una societat fraterna i justa.
(FONT: Document de la Companyia de Jesús a Espanya)
