L'educació de l'espiritualitat

Si un principi és clar en els jesuïtes és que sense educació de l'espiritualitat no hi ha pedagogia ignasiana. La formació humana i pastoral dels alumnes de les escoles jesuítiques passa per aquest pont. Però també la formació més acadèmica ha de tenir en compte aquest accés. No prioritzem formar grans empresaris, ni grans metges, ni grans advocats, ni grans enginyers...; prioritzem formar grans persones en tots els àmbits de la seva condició humana, en especial l'espiritualitat. Amb aquest condicionant, aconseguirem formar grans persones que seran els millors metges, els millors advocats i els millors enginyers. Sembla un matís amb poca importància, i en canvi és cabdal.

En aquesta societat nostra tant competitiva, en la què es pretén accedir a una bona carrera i una bona universitat, per tal de poder entrar en condicions immillorables en el mercat de treball i així aconseguir un contracte de luxe i uns ingressos com més alts millor, es fa difícil l'educació de l'espiritualitat. Però les escoles de jesuïtes no volem renunciar a aquest segell tant nostre, que és clau per a la formació humana integral dels nostres alumnes. Nosaltres volem formar persones que tinguin un alt autoconeixement per tal d'arribar a ser felices i plenes; i també volem formar persones que tinguin un alt coneixement de l'entorn on viuen i de les persones que els rodegen, per tal d'arribar a ser homes i dones per als altres, profundament solidaris amb els què pateixen, i incansablement lluitadors en defensa de la justícia i la dignitat humanes. A partir d'aquí, ja poden estudiar el que vulguin perquè arribaran a ser realment grans persones!

No educar l'espiritualitat dels nostres infants i joves és abocar-los a créixer amb una amputació humana important. La vida interior, formulada com una experiència d'espiritualitat o bé estructurada dins un àmbit religiós (el que sigui), és clau per a construir persones felices, equilibrades i capaces de sortir d'elles mateixes i afrontar els propis drames i els del món on viuen.

Aquesta és una de les prespectives més importants de la pedagogia ignasiana en les nostres escoles. Ja ho deia el gran teòleg i jesuïta del segle XX, Karl Rahner: "els cristians seran místics o no seran". Heus aquí la importància cabdal de l'educació de l'espiritualitat per assolir la plenitud humana de cada persona.